A Corkran .... y a Laura
Lloraras. Pero como le decia a un buen amigo "a veces la tristeza se aparta para dejar sitio a la nostalgia".
Estic molt emocionada és la cançó més maca que s'ha fet mai...i si l'atzar et porta lluny que els Déus et guardin el camí, que t'acompanyin els ocells i t'acaronin els estels...
Besos.